CIUTADANS DE BADALONA

Aquesta és la pàgina oficial de Ciutadans de Badalona

Benvinguts al nostre espai informatiu. L'associació i el partit dels Ciutadans de Badalona estem a la vostra disposició i volem ser part de la vida social de la nostra ciutat.

Aquesta és la pàgina oficial de Ciutadans de Badalona

Benvinguts al nostre espai informatiu. L'associació i el partit dels Ciutadans de Badalona estem a la vostra disposició i volem ser part de la vida social de la nostra ciutat.

Aquesta és la pàgina oficial de Ciutadans de Badalona

Benvinguts al nostre espai informatiu. L'associació i el partit dels Ciutadans de Badalona estem a la vostra disposició i volem ser part de la vida social de la nostra ciutat.

28 de desembre de 2013

Feliç 2014


1 de desembre de 2013

Comunicat de CIUTADANS DE BADALONA (CDB)

PARTIT DELS CIUTADANS DE BADALONA


COMUNICAT DE CIUTADANS DE BADALONA

CIUTADANS DE BADALONA (C.D.B.) rebutja la llei de seguretat ciutadana del govern que criminalitza la protesta civil.

Per a C.D.B. l'anunciada Llei orgànica de Protecció de la Seguretat Ciutadana és, juntament amb la també imminent reforma del Codi penal, una agressió sense precedents a la nostra democràcia i un altre intent de criminalitzar l'activisme i la mobilització social intimidant a la ciutadania.

Amb aquestes reformes s'està arribant a una progressiva criminalització de la discrepància i a una protecció desproporcionada als càrrecs públics i forces de seguretat de l'Estat, alguna cosa fora de lloc en una democràcia del segle XXI.

En concret, per a C.D.B. aquesta Llei vulnera principis constitucionals que apareixen en l'article 9 en el qual s'estableix que:
1. Correspon als poders públics promoure les condicions perquè la llibertat i la igualtat de l'individu i dels grups en què s'integra siguin reals i efectives; remoure els obstacles que impedeixin o dificultin la seva plenitud i facilitar la participació de tots els ciutadans en la vida política, econòmica, cultural i social
2. I va també contra els articles 20 i 21 de la Constitució que consagren la llibertat d'expressió i el dret a la reunió pacífica sense autorització prèvia.

C.D.B. adverteix del perill que suposa la tipificació com a infraccions administratives d'algunes formes de protesta pacífiques que fins ara no eren considerades ni infraccions ni mancades ni delictes, com per exemple els escraches. D'altra banda algunes conductes fins ara tipificades com a faltes, i que per tant havien de ser ratificades mitjançant un judici, passen a ser també infraccions, amb les seves corresponents multes i que s'imposen sense intervenció judicial.

Aquesta llei no està pensada per protegir a la ciutadania, sinó per consagrar un altíssim grau d'impunitat en l'actuació de les forces de seguretat de l'Estat, especialment en la seva actuació durant les manifestacions i protestes.
És absolutament incomprensible que es pugui sancionar amb fins a 30.000€ per gravar en vídeo o difondre una fotografia dels agents antidisturbis agredint als manifestants o per participar en una concentració espontània davant el Congrés o donar-li difusió per xarxes socials.

En definitiva, per a C.D.B. aquesta llei suposa un greu atac a principis democràtics fonamentals i és una norma incomprensible per a la ciutadania que veu dia a dia com queden impunes assumptes tan greus com el Prestige, les tropelies de les caixes o sonors casos de corrupció, mentre es castiga a la ciutadania que legítimament demostra el seu malestar davant decisions d'un govern que sembla obstinat a consolidar privilegis d'una elit i sortir airós i sense responsabilitats dels seus casos de corrupció.

Per a CIUTADANS DE BADAONA, la defensa de la democràcia i la regeneració del marc democràtic per donar més veu a la ciutadania, són elements fonamentals. Com l'és que es garanteixin les llibertats polítiques i drets com el de manifestació o la llibertat d'expressió.


CIUTADANS DE BADALONA

12 de juliol de 2010

¿Salir de la trampa?

Lunes, 12 de julio

La manifestación del sábado puede ser contemplada como un hecho circunstancial, espectacular en sus dimensiones pero con alcance limitado al resultado de las futuras elecciones o incluso a la revisión del mapa de partidos. Que no es poco. Pero, a mi entender, debe ser percibida como expresión de un movimiento de fondo registrado en datos anteriores. Datos ya conocidos, pese a los esfuerzos de algunos por ignorarlos o deformarlos. En primer término, la aspiración ampliamente mayoritaria de la sociedad catalana de incrementar su propia capacidad de gobierno.

Durante la gestación del Estatut del 2006 se insistió en que el asunto era un capricho de su clase política ajeno a los catalanes de a pie. Con todo, las encuestas señalaban persistentemente que entre el 65% y el 75% de los catalanes juzgaban necesario o muy necesario ampliar el autogobierno, que las grandes decisiones políticas debían adoptarse en Catalunya o que debía modificarse el sistema de financiación. Interrogados sobre qué forma convenía al gobierno de Catalunya creció el número de quienes se inclinaban por fórmulas más radicales que la vigente autonomía constitucional. Según el CIS (adscrito a la presidencia del Gobierno español), quienes optaban por un Estado propio en una federación española o por un Estado independiente habían pasado de un tercio a casi un 60% de los encuestados.